thumb image

Tres dies a Barcelona

Al present 2020, igual que el 2019, he solucionat aviat la meva visita anual a terres catalanes, barcelonines i badalonines. Si a les meves anteriors visites la causa principal de les mateixes era la muntanya, aquest cop ha estat l’atletisme, un altre dels motius més freqüents dels meus desplaçaments.

Aprofitant que ho escric tot l’últim dia, avui diumenge, i ja que aquesta causa assenyalada del viatge ha estat també avui, faig la crònica d’aquests tres dies en ordre invers.

Aquest matí (diumenge 16 de febrer) s’ha celebrat una nova edició de la Mitja Marató de Barcelona. Fins aquí s’ha desplaçat un sorià, Daniel Mateo, l’objectiu era baixar de 63 minuts per a aconseguir la marca mínima que es demana per participar en el Campionat del Món de la distància que se celebra el 29 de març a Gdynia, Polònia.
La cursa ha començat a les 8.45, així que la matinada ha anat en consonància. M’he despertat un parell d’hores abans a Badalona per arribar a la zona de l’Arc de Triomf, lloc de sortida i meta de la cursa, amb temps de sobres.

Encara hi havia gent a milers, l’organització d’aquestes carreres sol facilitar que es trobi el que es busca. Així ha estat, i aviat he estat amb el meu peto a una altra carrera més. L’objectiu de l’atleta s’ha aconseguit, ha acabat en 62:35 i previsiblement serà a terres poloneses. I nosaltres, amb ell.

Des de l’Arc de Triomf, passant per la Plaça de Catalunya, m’he acostat caminant fins a l’Estació de Sants, d’on sortia a les 15.30 el tren direcció a Tudela (Navarra), al qual ara em trobo.
Ahir (dissabte 15 de febrer) es va dividir en diverses parts. Després de l’habitual esmorzar amb la meva tieta i amistats al bar de sota, vaig esperar al meu cosí Pere, a qui havia encomanat la tasca que em portés a algun lloc sorprenent i no molt llunyà.

I em va sorprendre de debò. Badalona i altres municipis de rodalies estan envoltats per la Serralada de Marina. Alguna vegada havia sentit a parlar d’ella i l’havia vist, però me l’esperava ‘menys’ muntanya.

Tampoc cal imaginar grans altures, desnivells ni terrenys inhòspits, però sí que fa il·lusió que molt a prop d’on viuen centenars de milers de persones hi hagi una àmplia extensió de terreny on és possible caminar per sendes i pistes durant quilòmetres sense trobar una sola carretera. Sent dissabte com era, és fàcil imaginar que hi havia bastants ciclistes, corredors i caminants.

La nostra ruta, del voltant d’hora i mitja, va començar i va acabar en el mateix punt de Santa Coloma de Gramenet. Durant aquesta, vam visitar l’ermita de Sant Climent, un dolmen natural utilitzat en temps protohistòrics i l’interessant poblat ibèric de Puig Castellar. A les terres més baixes vam poder veure també el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, del segle XV.

Acabat el passeig, menjar a casa i migdiada abans de sucumbir a una altra de les meves principals aficions com és passejar pel centre de Barcelona. Des de Badalona hi ha metro directe fins a Passeig de Gràcia, així que no fa molta mandra. Vaig caminar per les Rambles i fins al Born per fer-li una segona visita a Guillem, a l’hotel on treballa. Al voltant de les nou era a casa i no gaire després al llit, per culpa de la matinada d’avui, de la qual ja he parlat abans.

Les meves aventures catalanes van arrencar abans-d’ahir (divendres 14 de febrer). L’Alvia de Tudela sortia a les 10.27, així que el despertador també va sonar aviat per anar tranquil des de Sòria.
En menys de tres hores estava a Sants, i allà vaig començar un passeig de prop de mitja hora fins al carrer Bruc. Allà es troba, des de fa catorze mesos, el restaurant Sun Taka, del sorià-japonès Mitsu. No sóc un expert gastrònom, però en aquest temps ja ha rebut nombroses bones crítiques de la premsa especialitzada de Barcelona. A més de l’espectacular carta, de dilluns a divendres té menús des de 13 fins a 18 euros.

Allà vam estar menjant amb Bianca, Guillermo, Mili, Roger i Violeta, un grup d’amics i familiars reunits de manera casual abans-d’ahir, no molt lluny de la Sagrada Família.

Per baixar l’àpat, vaig anar caminant fins al Palau de Congressos de Barcelona, ​​situat entre la Plaça d’Espanya i Montjuïc. Allà hi havia la Fira de Corredor de la Mitja Marató, i aquí havia de recollir la meva acreditació per a la prova.

Quan vaig sortir, per primera vegada, vaig entrar al Centre Comercial Arenes, situat a l’antiga plaça de braus de Les Arenes, un lloc que sempre m’havia cridat moltíssim l’atenció quan es trobava en estat de semi abandonament. Des de fa una mica menys de deu anys és un centre comercial, a la terrassa del qual és possible pujar per a gaudir d’unes boniques vistes de la ciutat.

Aquest primer dia va concloure amb un viatge en metro fins a Badalona per anar a casa de la família i passar la primera de les dues nits que he estat en aquelles terres.

Leer en castellano

Gràcies a GT i CL

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Resuelva la operación * Límite de tiempo se agote. Por favor, recargar el CAPTCHA por favor.