Ahir (dissabte 15 de febrer) es va dividir en diverses parts. Després de l'habitual esmorzar amb la meva tieta i amistats al bar de sota, vaig esperar al meu cosí Pere, a qui havia encomanat la tasca que em portés a algun lloc sorprenent i no molt llunyà.
I em va sorprendre de debò. Badalona i altres municipis de rodalies estan envoltats per la Serralada de Marina. Alguna vegada havia sentit a parlar d'ella i l'havia vist, però me l'esperava 'menys' muntanya.
Tampoc cal imaginar grans altures, desnivells ni terrenys inhòspits, però sí que fa il·lusió que molt a prop d'on viuen centenars de milers de persones hi hagi una àmplia extensió de terreny on és possible caminar per sendes i pistes durant quilòmetres sense trobar una sola carretera. Sent dissabte com era, és fàcil imaginar que hi havia bastants ciclistes, corredors i caminants.
La nostra ruta, del voltant d'hora i mitja, va començar i va acabar en el mateix punt de Santa Coloma de Gramenet. Durant aquesta, vam visitar l'ermita de Sant Climent, un dolmen natural utilitzat en temps protohistòrics i l'interessant poblat ibèric de Puig Castellar. A les terres més baixes vam poder veure també el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, del segle XV.
Acabat el passeig, menjar a casa i migdiada abans de sucumbir a una altra de les meves principals aficions com és passejar pel centre de Barcelona. Des de Badalona hi ha metro directe fins a Passeig de Gràcia, així que no fa molta mandra. Vaig caminar per les Rambles i fins al Born per fer-li una segona visita a Guillem, a l'hotel on treballa. Al voltant de les nou era a casa i no gaire després al llit, per culpa de la matinada d'avui, de la qual ja he parlat abans.
Gràcies a GT i CL
